dilluns, 25 de gener del 2016
dimecres, 20 de gener del 2016
Material per fer el coet
Aquest és el material que hem fet servir per fer el coet:
- Una ampolla d'aigua (bezoya), l'estructura del coet
- Cartró per fer les ales, que ajuden a que el coet despegui, és per on s'aguanta
- Cinta adhesiva per enganxar el cartró al coet
- Tap de suro amb un forat al mig
- Vàlvula per després introduir la mancha per donar-li aire que després farà pressió per enlairà el coet
- Mancha per donar-li aire al coet
Logo
Ja estem acabant el coet!!
Ja tenim el Logo i el nom del coet:
La tripulació és: Jan Voltas, Javier Ribas i Lluc Galofré.
Nom: Apollo Sugus
Logo:
La millor epoca del any per veure constelacions
Diferents constel·lacions són visibles depenent de l'estació de l'any i l'hora de la nit, ja sigui abans de la mitjanit (tardes) o després de la mitjanit (matins). Com un astrònom aficionat en una ciutat, es trobarà amb la contaminació lumínica dels fanals, fars de cotxes i llums de la casa, el que limitarà la seva capacitat de veure les estrelles més febles en les constel·lacions. Un lloc lluny de la major quantitat de llum artificial com sigui possible li permetrà veure les constel·lacions en tot el seu esplendor. Primavera Tardes & Winter Matins
astrònoms sovint fan servir la constel·lació de l'Óssa Major (Ursa Minor) com a punt de referència en examinar el cel nocturn. Es pot veure a les estrelles de l'Óssa Major qualsevol moment que és fosc, encara que la millor època és la primavera tardes i els matins d'hivern. Mira cap al nord i la recerca d'un arc de tres estrelles que porten en quatre estrelles disposades en un rectangle. Aquesta és l'Óssa Major. Seguiu les dues estrelles de la part dreta del rectangle cap amunt, i es troba Polaris, l'Estrella del Nord. Polaris és una part de la constel·lació Ursa Minor (Óssa Menor), que té una aparença similar a la forma de l'Óssa Major, però va bolcar. També és visible en aquest moment són les constel·lacions de Leo i Leo Minor, Bootes, Draco i Verge.
Tardes d'estiu i primavera els matins
El Triangle d'Estiu és visible durant l'estiu tardes i matins de primavera, i actua com un punt de referència. Mira cap amunt i trobar tres estrelles brillants que formen un triangle invertit sobrecàrrega o alta en el cel. L'estrella de l'esquerra és Deneb, que forma part del la constel·lació Cygnus Cigne. L'estrella de la dreta és Vega, que està en Lyra (Arpa). La tercera estrella, en el punt, és Altair. Prop d'Altair són les constel·lacions d'Aquila (Àguila), Delphinus (Dolphin) i Sagitta (la fletxa). A la dreta de Lyra són els més de 20 estrelles que conformen la constel·lació d'Hèrcules.
<Br> Tardor i Estiu matins Tardes
el punt de referència per cercar en aquests moments és la Gran Plaça. Busqui quatre estrelles que formen un quadrat. L'estrella de la part superior esquerra és part d'Andròmeda, i els altres tres són part de la constel·lació de Pegàs (cavall alat). Mirant cap amunt ia l'esquerra de l'estrella en Andròmeda el portarà a la galàxia d'Andròmeda. Dos constel·lacions que formen part del zodíac occidental, Àries i Peixos, també són visibles en aquest moment. A dalt ia la dreta d'Andròmeda és Cassiopeia, ia la seva dreta és Cefeu.
Hivern Tardes i Matins de tardor
Orió és una constel·lació brillant en aquest moment, i funciona com un punt de referència. La constel·lació representa un caçador amb una espasa en el seu cinturó, per tal de buscar un patró de quatre estrelles que formen el cap, després les espatlles, els braços i les cames. Tres estrelles pengen del seu cinturó per l'espasa, encara que la tercera estrella és en realitat la nebulosa d'Orió. A l'oest d'Orion és Canis Minor, amb Canis Major per sota d'ella. Bessons, la constel·lació del zodíac, és al nord-oest d'Orió i Taure és només per al seu nord-est. També és visible en aquest moment són les constel·lacions Lepus i Auriga.
Constelació de Leo
He trobat aquesta informació:
Potser una de les constel·lacions més conegudes és Leo, conté moltes estrelles brillants, destacant els sistemes estel·lars Régulo (α Leonis) -el cor del lleó- i Algieba (γ Leonis), així com Denébola (β Leonis), que posseeix un disc circunestelar. Moltes altres estrelles més tènues també reben noms propis, entre elles δ Leonis (Duhr o Zosma), θ Leonis (Chertan o Chort), λ Leonis (Alterf) i ο Leonis (Subra). Wolf 359, el tercer estel més propera al sistema solar (7,7 anys llum), és a Lleó. L'estrella de carboni CW Leonis és l'estrella més brillant al cel nocturn a la banda-N infraroja (longitud d'ona de 10 micres).
Leo conté moltes galàxies brillants, entre les quals cal destacar a M65, M66, M95, M96, M105 i NGC 3628; les dues primeres són membres del Triplet de Leo, grup de galàxies a uns 35 milions d'anys llum.
Coet
Aquí us deixo una fotografía del meu coet.
L'he fet amb el Lluc Galofré i el Javier Ribas. El coet s'anomena Apollo Sugus.
Ja l'hem acabat, un dia d'aquests farem proves per veure com funciona el coet!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)